Jo només sóc la primera nòmada d'aquesta comunitat

Em dic Elisenda. La meva vida, tant a nivell personal com professional, ha girat al voltant de la gastronomia, l'humanisme i els viatges.

A l'adolescència vaig començar una trajectòria a l'alta cuina treballant al costat dels xefs més prestigiosos del moment i els restaurants amb més renom a nivell mundial, com El Bulli.

Després del sector de la restauració, en què vaig tenir la gran sort d'obrir un restaurant a Tallinn el mateix any que va entrar a la UE o de formar part d'un equip al costat d'un gran xef francès conegut arreu del món, René Bajard, amb múltiples «étoiles» Michelin a les espatlles.

Em vaig formar en química dels aliments a Barcelona, la meva ciutat d'origen, on vaig voler descobrir per què els aliments que sotmetia a la meva alquímia es transformaven d'aquella manera. Allà vaig descobrir la microbiologia, la nostra gran aliada si saps com tractar-la. Una de les coses que més em fascinen i en què crec fervorosament són els nostres amics els probiòtics naturals que es troben a totes les gastronomies del món. Després d'això, a la Universitat de Bellaterra em vaig adonar que era massa jove per quedar-me entre les parets d'un laboratori i vaig tornar a fer girar la meva brúixola. Em vaig enfocar en el mar, una de les altres coses que més m'apassiona des de petita. Vaig estar navegant el Mediterrani i les seves illes, el Carib i els seus meravellosos productes exòtics, a més de treballar per a famílies importants a Park Avenue, en la bogeria dels carrers de l'Upper East Side de Nova York. Va ser allà on em vaig adonar que havia estat perseguint un somni social i no propi. Vaig tenir la meva primera crisi emocional gran quan vaig descobrir que ho tenia tot i em sentia buida i sola. Posteriorment, vaig començar a dissenyar i crear cuines en embarcacions, on tota la meva capacitat enginyera em va sorprendre de bon grat. M'encanta muntar i desmuntar mobles d'Ikea i d'això va venir una nova professió. Project manager d'una empresa de manteniment i instal·lació de galleys (cuines en embarcacions). Estava portant projectes a les embarcacions més grans del món, els creuers. Quan la COVID va arribar i ho vaig perdre literalment tot. Allà sí que vaig tocar fons per començar a veure les meves ombres, que s'abocaven a una realitat de confusió i por global. Vaig deixar la gastronomia de banda; el que havia estat el gran amor de la meva vida, creia que havia estat una de tantes separacions que tenim a la vida. D'aquelles que deixes anar amb un gust amarg a la boca. Vaig començar un petit negoci de joguines per a nens en un poblet del nord de Catalunya. Una altra derrota més a les espatlles, en què va fer cendra el poc que quedava d'aquella jove ambiciosa que aspirava a la seva primera estrella Michelin amb només 21 anys. On era aquella somiadora que es va equivocar una i tantes vegades?

Llavors ja només quedava renéixer com au fènix.

Vaig estudiar un curs de Neurociència i, juntament amb la meva fam voraç de conèixer els humans després de tots els meus viatges (10 anys nòmada, dels quals 3 embarcada al mar), em vaig adonar que el meu propòsit és cuinar per ensenyar un camí en què descobreixis qui ets i puguis donar-te allò que necessitis i desitgis. Perquè sense una d'aquestes dues coses, almenys jo, no estic del tot satisfeta. I tu? Estàs satisfet amb els teus hàbits actuals de filosofia de vida?